El TJUE veu “pertinent” tenir en compte que els bancs haurien d’haver utilitzat un diferencial negatiu que hagués suposat unes quotes inferiors als hipotecats

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha obert una nova via per a les reclamacions de les persones amb una hipoteca referenciada amb l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH).

En una sentència feta pública aquest dijous, el tribunal europeu veu “pertinent” tenir en compte que els bancs haurien d’haver aplicat un diferencial negatiu a les hipoteques referenciades amb l’IRPH, cosa que hauria suposat unes quotes inferiors als clients. El cas és que el 1994 el Banc d’Espanya va determinar que calia incloure aquest diferencial negatiu, però moltes entitats no van aplicar-lo.

La clau, doncs, és la circular 5/1994 del Banc d’Espanya. Com que l’IRPH s’elaborava amb la mitjana dels tipus d’interès de les hipoteques de les entitats, i això incloïa també comissions, el Banc d’Espanya demanava restar-les, i, per tant, disminuir els interessos a aplicar a les hipoteques.

Per això, la magistrada del jutjat de primera instància de Palma Margarita Poveda va preguntar al TJUE si les entitats bancàries que van comercialitzar l’IRPH sense restar aquestes comissions van cometre una pràctica deslleial i abusiva.

Poveda va elevar aquesta qüestió al TJUE basant-se en el cas d’una parella que el 2006 va contractar un préstec hipotecari de 200.000 euros referenciat amb l’IRPH i que reclama que se’ls tornin part dels diners que van pagar en interessos.

El tribunal europeu passa la pilota a la justícia espanyola

La sentència del TJUE, doncs, obre la porta que els afectats per aquest índex hipotecari puguin reclamar per clàusules abusives. El que fa el tribunal és passar la pilota a la justícia espanyola, que és qui haurà de determinar si efectivament hi va haver un abús. Això sí, el tribunal europeu deixa clar que, per determinar-ho, “és pertinent” tenir en compte la circular del banc d’Espanya.

Els consumidors “han de rebre informació suficient”

Una altra cosa que deixa clara el TJUE és que els consumidors “han de rebre informació suficient del mètode de càlcul” de l’IPRH.  També en aquest àmbit diu que són els tribunals espanyols els que han de comprovar si es va informar degudament els consumidors sobre com es calculava l’IRPH.

Anteriors pronunciaments judicials sobre l’IRPH

El cas va arribar per primer cop al TJUE arran de la demanda d’un grup d’hipotecats que consideraven que els bancs no van actuar amb transparència a l’hora d’informar-los sobre les condicions d’aquest índex.

En la seva primera sentència la justícia europea va validar l’ús d’aquest índex, alternatiu a l’euríbor i avalat pel Banc d’Espanya, però va deixar en mans dels tribunals espanyols l’anàlisi de la transparència de la clàusula que l’imposa. Això a la pràctica volia dir que s’ha de demostrar en cada cas si el client va ser ben informat. Això obria la porta a poder reclamar les hipoteques referenciades a l’IRPH, sempre que no es tingués una sentència ferma en contra.

Però l’octubre de 2020 el Tribunal Suprem va considerar que les hipoteques referenciades amb aquest índex no eren abusives i donava poc marge a reclamar. L’alt tribunal espanyol va considerar que aquests contractes no poden considerar-se “abusius”, fins i tot quan el client no va rebre informació prou transparent.

Un índex ara gairebé en desús

L’IRPH s’aplica a Espanya des de fa més de 25 anys, tot i que actualment gairebé no s’utilitza. Es va fer popular durant els anys del boom immobiliari, quan les caixes d’estalvis l’oferien com una alternativa més estable a l’euríbor, que llavors estava imparable. Tot i que no hi ha xifres oficials, es calcula que l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris suposa aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya.

A Espanya, hi pot haver més d’un milió d’aquest tipus d’hipoteques, de les quals unes 300.000 són a Catalunya.

Font: 324 i 20 minutos