Què diu el decret del català a l’escola, amb què es vol evitar el 25% de castellà

El decret rebutja els percentatges en l’ensenyament de les llengües i estableix que el Departament d’Educació és l’únic responsable legal dels projectes lingüístics dels centres

 

El govern ha aprovat aquest dilluns el decret llei del català a l’escola, com a resposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un dia abans que s’hagi d’executar la sentència que obliga a aplicar el 25% de castellà a les aules.

El decret posa el focus en la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, que haurà d’estar enllestida abans que comenci el curs que ve. Segons ha explicat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, en un termini de sis mesos els projectes que no s’adeqüin al nou decret llei hauran de ser modificats i validats per Educació.

A l’espera que aquest dimarts es remetin les instruccions detallades a totes les escoles i instituts, el text subratlla, d’entrada, que aquesta revisió ha de fer tenir en compte la diversitat cultural i lingüística de l’alumnat i de l’entorn.

La norma rebutja els percentatges i qualsevol paràmetre numèric en l’ús de les llengües en l’ensenyament i estableix que es prioritzin els criteris pedagògics, amb l’objectiu de mantenir la immersió lingüística.

Segons el govern, el decret també vol protegir els docents i els centres davant de la sentència. Per fer-ho, serà el Departament d’Educació qui haurà de validar els projectes lingüístics en un màxim de 30 dies. Patrícia Plaja ha subratllat que es dona “cobertura legal total”:

“El Departament d’Educació assumeix tota la responsabilitat sobre la legalitat d’aquests projectes lingüístics.”

El decret llei entrarà en vigor aquest dimarts, un cop es publiqui al DOGC. Ara bé, la seva vigència és d’un mes i, per allargar-la, caldrà que l’avali el Parlament. Si això no passa, el decret quedarà derogat. Sobre això, la portaveu ha dit que “el govern ja està treballant en els possibles suports” i confien que es podrà validar “sense problemes”.

En tractar-se d’un decret llei, el TSJC no el pot anul·lar. Hauria de ser el Tribunal Constitucional qui en resolgui la validesa.

Segons el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre, “podríem dir que es tanca el cercle: aquest conflicte va començar amb una sentència del TC, concretament la sentència de l’Estatut, que va fixar la vehicularitat no només del català, sinó també la del castellà, i retorna al TC passats 12 anys.”

Els centres hauran de tenir el projecte lingüístic validat abans de començar el curs que ve (ACN / Nia Escolà)

Possible marxa enrere en la quarantena de centres on s’aplica el 25%

El nou decret també pot acabar repercutint en la quarantena de centres on actualment, en almenys un grup, s’està aplicant el 25% de castellà després de la denúncia d’algunes famílies.

Aguirre explica que “aquest nou marc jurídic impossibilita els famosos percentatges”. Per tant, afegeix el catedràtic, “aquelles escoles en què s’havia fixat el criteri del 25%, l’hauran de rectificar amb els nous criteris del decret llei”. Així, “probablement suposarà una revisió del nou model i de les assignatures que s’imparteixen en català o castellà”.

El Departament d’Educació no descarta recórrer als tribunals per revertir l’aplicació d’aquests percentatges en aquesta quarantena de centres.

Fins a quatre normes per respondre a la sentència

La intenció inicial era aprovar primer la nova llei del català a l’escola i després aquest decret. Però la norma acordada per Esquerra, Junts, PSC i comuns està a l’espera del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries després que Vox, Ciutadans i PP portessin el projecte de llei al Consell de Garanties, on s’està estudiant.

El Consell s’ha de pronunciar sobre la seva adequació a l’Estatut i té fins divendres per fer-ho. La llei fixa la llengua catalana com a vehicular a l’ensenyament i la castellana com a idioma “d’ús curricular”.

El TSJC va donar de termini fins dimarts, 31 de maig, perquè la Generalitat executi la sentència a totes les escoles i instituts del país. Fins a arribar al decret llei que el govern ha aprovat aquest dilluns, s’han engegat diferents vies per intentar esquivar-la.

El primer intent va ser modificar la llei de política lingüística, on es volia incloure el castellà com a llengua també emprada a l’aula. Aquí, ERC, comuns, PSC i Junts van arribar a un acord, del qual hores després Junts es va despenjar.

En paral·lel s’engegava un decret per reforçar el català a l’escola. Es tracta d’una norma prevista a la llei d’educació de Catalunya –la LEC– i pendent des del 2009. Encara li queden mesos de recorregut.

Font: 3 24

Share this post

Ves al contingut